Sóller, Nit de l'Art

google translate

Em perdonareu si torno parlar del meu poble. No ho puc evitar, m’agrada molt ser i viure aquí i m’encanta parlar-ne. Crec que cada un té un poquet o un molt del lloc on ha nascut i a la vegada entre tots formem la idiosincràsia d’un poble, d’una ciutat, d’un país…

Aquest petit poble, Sóller, durant segles ha estat quasi aïllat de la resta de Mallorca per les muntanyes, quan era més fàcil partir a França que a Palma i després, amb les voltes del Coll, quan molts de fora no s’atrevien a venir. S’ha anat fent arreplegant informacions, savieses, errors, il·lusions, costums… que l’han enriquit com no podia ser d’altra manera. Una riquesa cultural que l’ha fet tenir una església, començada al segle XIII i semiacabada (no es va acabar el projecte de l’arquitecte) amb una façana de Josep Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, a principis del segle XX.lluna1

A més, de sempre, els sollerics han format grups i associacions de diferents tipus. És coneguda la dita “dos, com els de Sóller”, perquè aquí sembla que en tenim dos de tot: dos setmanaris, dos equips de futbol, dues corals, dos grups de ball popular, fins fa poc dos grups de teatre (ara, per sort ja n’hi ha més)… Una riquesa que s’ha de conservar, a pesar de qualsevol de les crisis que succeeixen periòdicament.

Però ara mateix no vull parlar només  d’aquest poblet situat enmig de la Serra de Tramuntana. Vull concretar les excel·lències explicades anteriorment, en un esdeveniment que a mi m’agrada molt i que es ve produïnt des de fa quatre anys: la Nit de l’Art.

cartell

No és un esdeveniment que només es faci a Sóller. Afortunadament, de cada vegada hi ha més llocs que dediquen al menys una nit de l’any a les diferents disciplines artístiques. Però la de Sóller és especial, sí, pot ser perquè jo soc d’aquí però també perquè està immersa en un entorn d’art i d’història (l’Església de St. Bartomeu, el Casal Museu de Can Prunera, les cases senyorials fruit dels bons resultats comercials del segle XIX amb França…) Per una nit, tot gira entorn de l’art i en aquesta edició, el protagonista era el paper de diari i les seves possibilitats artístiques. Algunes de les obres presentades han estat elaborades amb aquest element.

paper de diari

  plaça2

De cada any hi ha més gent que exposa les seves creacions i més gent que surt al carrer per admirar-les. Si és una alegria que es faci la Nit de l’Art, encara ho és més veure tanta gent que la gaudeix.

plaça

Però no parlem més. Us deixo una mostra d’algunes de les obres que poguérem veure la nit d’aquest passat dissabte, 17 d’agost, pels carrers de Sóller. Enhorabona i gràcies als artistes, als organitzadors i al públic que hi participà.

Irving Stone: “l’art és un article de primera necessitat”.

Aquí podeu veure algunes obres més de les que es varen exposar.

 

Museu Es Baluard

Miquel Barceló: Fifteen holes (detall)
Miquel Barceló: Fifteen holes (detall)

google translate

Sembla mentida com poden canviar les ciutats. No canvien posant o llevant edificis, o tenint més o menys habitants…

No… una mateixa ciutat canvia segons l’estat d’ànim del que la visita o del que hi viu. I avui ho he pogut comprovar en primera persona.

Normalment, i sobretot de setembre a juny, si vaig a Palma és per realitzar alguna gestió, o alguna activitat relacionada amb la meva feina. Sent així, sempre hi vaig amb el temps just, sense deixar de mirar el rellotge i esperant no trobar molt de trànsit ni cap carrer tallat per obres. Lamentablement, quasi sempre passa just això. Quan més pressa tens, més semàfors en vermell et trobes, més bicicletes a la carretera, més carrers tallats o més cua allà on sigui que vagis. La ciutat sembla un gran “Show de Truman” on està tot preparat perquè tu no arribis a temps allà on sigui que vagis.

Però la mateixa ciutat es transforma en una altra totalment diferent quan decideixes anar-hi per passejar, per passar el temps, sense haver de mirar el rellotge ni importar si arribes dèu minuts més tard. Quan és així quasi sempre tot se’t posa a favor: quasi no trobes trànsit a la carretera, els camions sembla que han desaparegut, trobes els semàfors en verd i, com si ens haguéssim aliat amb l’univers, fins i tot trobem aparcament ben aprop d’allà on anem.

Doncs això mateix és el que m’ha passat a mi avui. M’he decidit a realitzar una d’aquelles tantes coses que havia deixat per “quan tingués temps” i he anat a visitar el Museu Es Baluard, a Palma. Com diuen per aquí, “devia convenir que hi anés” perquè hi he pogut arribar ben ràpidament, he pogut aparcar sense cap problema i tot ha sortit molt bé.

entrada

M’ha agradat Es Baluard. No és un museu molt gran, tanmateix a les Illes no crec que hi pogués sobreviure gairebé un museu de grans dimensions. Aquí encara no hi ha un gran conjunt de persones que tinguin la necessitat o la curiositat d’anar a descobrir què hi ha dins els museus i els molts turistes que ens visiten cada any, tampoc acudeixen en massa a veure què ofereixen aquests recintes. O sigui, que mentre l’educació i els hàbits en art i en cultura no millorin i no hi hagi aquesta estimació més general per les obres artístiques, els museus petits són perfectes. Precisament a Es Baluard avui han inaugurat un espai perquè l’educació en art i el coneixement de la història de la ciutat augmentin. A la part de baix de l’edifici hi ha diferents ofertes per als més joves, perquè coneguin la ciutat, la murada i el museu. A través de diferents propostes es pot conéixer el camí que ha recorregut Palma per arribar fins on es avui. Una bona manera de conèixer la història local però també d’apropar el museu als més petits, amb activitats lúdiques que provocaran que s’hi sentin bé i si és així, hi voldran tornar de grans.

Espai educatiu
Espai educatiu. Així era Palma, envoltada per la murada

Es Baluard està especialitzat en art modern i contemporani. Està situat al Baluard de Sant Pere de Palma, d’aquí el seu nom. Enmig de les que eren les murades renaixentistes de la ciutat. Com diuen al seu web, l’antiga murada es comunica i es mescla perfectament amb les parets de ciment del nou museu. A dins, es combina el ciment de les parets amb la fusta del terra i el vidre i el metall de les portes i encara han deixat un petit trocet perquè hi poguem veure la murada original, amb les seves gran pedres que defensaren la ciutat fins al segle XX. Quan hi ets al davant no pots evitar imaginar com devia ser la vida a Palma durant aquells segles. Una Palma molt més petita que ara, hi cabia tota dins la murada i el que quedava fora ja era perillós.

troç de murada original
troç de murada original

El que també m’ha cridat l’atenció han estat les olors. No, no és que hi hagués cap olor desagradable o un ambientador massa destacat. Era l’olor de la fusta, encara nova, que es combinava amb el de les pintures dels quadres penjats. I a dalt de tot, a la terrassa, topaves amb una olor que t’arribava al nas just obrint la porta i sortint a l’exterior: l’olor a mar. Justament avui hi feia un bon sol a la terrassa i aquesta olor a la mar mediterrània que podem veure des d’allà et transportava a una sensació molt agradable, de viatjar enfora, sense moure’t d’Es Baluard.

Però les sensacions no han estat només d’olfacte. La vista també s’ha pogut esplaiar amb totes les obres d’art, pintures, escultures o ceràmiques, que inclouen les col·leccions del museu.

Les sensacions olfactives, de pau i tranquilitat o els viatges imaginaris no els puc compartir aquí encara però sí puc fer que veieu algunes de les obres artístiques. No hi ha res com veure l’obra original però millor veure’n una fotografia que no veure res, per això en deixo aquí unes quantes de les que m’han impressionat més. ( He de destacar que a Es Baluard es poden fer fotografies i videos del seu interior i exterior sense cap problema, així m’ho han comunicat a través de Twitter, després que jo ho demanés. I per cert, també és d’agraïr la seva intercomunicació via xarxes socials. Els fons artístics dels museus són una cosa però saber-los comunicar i atendre al públic i als interessats és un aspecte que desgraciadament no molts museus cuiden en ple segle XXI).

Però basta d’explicar amb paraules. Mireu les fotografies, clicau damunt una per veure-les més grosses i, si us toquen la fibra…sentiu.

I altres tres acrílics de Broto, genials!

20130713-183200.jpg

20130713-183231.jpg

20130713-183246.jpg

Cultura a Casa, Bona feina

Google translate

A la fi una bona notícia. No estem gaire acostumats a les bones notícies i si són notícies de cultura encara menys.

Doncs aquests dies per Mallorca tenim una bona notícia i a més cultural, de les que més m’agraden a jo: Un grup d’engrescats anomenats “Cultura a Casa” fa mesos que uneixen esforços per dur la cultura a cases particulars. No, no són venedors d’enciclopèdies ni ens volen vendre Cd’s que segur no escoltarem. Ells ho fan millor, no ens venen els llibres per a nosaltres, comparteixen amb nosaltres la lectura i munten una lectura en grups, acompanyada d’unes petites “delicatessen” de la terra. O ens organitzen un concert a casa o una obra de teatre, amb els músics i els actors en directe, també per a compartir amb més públic.

culturaacasa

Si ho pensem bé és tot un luxe que et duguin a casa i d’aquesta manera, un esdeveniment cultural. Ja sembla que tornem un parell de segles enrera: hi havia molta desigualtat social, els pobres eren de cada vegada més pobres. Els rics tenien el poder i eren amants de la cultura, per això organitzaven concerts i representacions teatrals a casa… Ai! En això no ens assemblem gens a segles enrere, tot el contrari. Els…”rics”, els que tenen el poder, no són gaire amants de la cultura, al contrari. Si fos així la cuidarien un poc més.

Per tot això és molt d’agraïr que un grup de “no poderosos” estigui lluitant per acostar la cultura a tothom i, literalment, entrar-la a dins casa nostra. Ara, després d’un any d’organitzar activitats culturals a cases particulars, han organitzat un festival, el ” I Festival domèstic” . Amb aquest volen, segons diuen al seu web, “envair els espais domèstics del centre de Palma durant dos caps de setmana”. Seran 10 dies d’actes que aniran des del teatre a l’art o la música. Hi participaran Roberto Martínez, Vivian Caoba o Jansky, entre d’altres.

Per aconseguir dur a terme aquest festival, Cultura a casa demana la participació de tots. Les seves activitats sempre s’han autofinançat i ara volen que no sigui una excepció. Per això han obert una campanya a Verkami que esperem que sigui tot un èxit.

Us recomano visitar el seu web per conèixer tot el que fa aquest grup d’engrescats en la cultura. Gràcies “Cultura a casa” per la tasca que estau fent.