Hiper realitat 3. Museu Thyssen-Bornemisza

Google translate

Quasi cada dia celebrem el dia internacional d’alguna cosa: del medi ambient, de la dona treballadora, dels infants, dels oceans…. doncs per a mi, sembla que aquesta és la setmana internacional de l’Hiperrealisme. No sé si serà casualitat però se m’han presentat al davant bastantes notícies i informacions sobre aquest corrent artístic. Sembla que hagi fet una recerca d’articles, blocs i xarxes socials que parlin del tema…però no, no ha estat necessari fer cap recerca, les informacions han vingut soles.

La darrera, mentre llegia les novetats al meu perfil de Twitter. Resulta que al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid hi ha una exposició sobre l’Hiperrealisme. Bé, hi és i quasi ja ho hi és perquè va començar el 22 de març i s’acabarà el 9 de juny, d’aquí a dos dies! I jo no me n’havia assabentat! Per anar-la a veure ja no tinc temps però al menys he pogut fer una visita virtual pel web del museu i, ja que n’havia publicat dos posts abans a aquest bloc, he pensat en fer-ne un tercer. Si segueixo així, el bloc quasi es podrà dir “Impressionsdumonde hiperréaliste”, encara que la majoria de vegades el nostre “monde” és bastant “surréaliste”, veient les notícies que coneixem cada dia.

Però centrem-nos en l’exposició del Thyssen. Mostra obres hiperrealitstes i fotorealistes des del 1967 al 2012 i podem veure com els artistes utilitzen la càmera fotogràfia i la pintura conjuntament, per investigar sobre la percepció i la realitat, plasmant des dels objectes més propers com fruites o mobles fins a grans panoràmiques paisatgístiques. Hi podem veure autors com Audrey Flack, Charles Bell o Richard Estes. El més interessant és que hi podem veure tota la progressió de l’Hiperrealisme, des dels seus inicis fins a avui en dia.

foto(7)

Per si no us podeu desplaçar al museu, hi podeu fer una visita virtual, val la pena.

I també us en podeu informar un poc més amb aquest vídeo:

Que ho gaudiu!!

Hiper realitat 2. Art Discover

Google translate

Dissabte dematí de semirelax, aprofito per revisar i llegir tranquilament els interessants perfils als que estic subscrita a Twitter i trobo vàries sorpreses que m’encanten. Una d’elles és la pàgina web artdiscover , recomanada per Caligrama Proyectos .

Es tracta d’una pàgina per descobrir l’art contemporani a nivell mundial. Només aquest fet ja fa que em subscrigui, que la posi a “favorits” i que la l’apunti per no perdre’m res del que hi surti allà. Però a més, resulta que tenen un apartat dedicat a l’ Hiperrealisme, just el tema del meu post anterior.
Endinsant-me tot d’una al que m’ofereix Art Discover, descobreixo artistes ben desconeguts per a mi però a qui a partir d’ara seguiré investigant: Anthony Brunelly , Charles Bell , Fernando O’Connor , entre d’altres.
Recomano la pàgina a tothom, però l’art s’ha de veure i per això i com a breu mostra de l’obra d’aquests artistes, en deixo algunes imatges. Espero que les gaudiu.

20130601-140715.jpg Fernando O’Connor

20130601-141050.jpg Anthony Brunelly

20130601-141409.jpg Tom Martín

20130601-141613.jpg Simon Henessey

20130601-141921.jpg Charles Bell

Hiper realitat

Google translate

Fa poc vaig tenir la sort de conèixer virtualment a Claudio Bravo , artista hiperrealista de Chile. Va ser per casualitat, a través de la seva pàgina web, cercant informacions per a altres temes i tasques. Em va impactar molt i vaig decidir investigar un poc més.

D’aquí em vaig interessar per l’Hiperrealisme. Durant anys, els artistes plàstics han evitat la realitat, modelant-la i interpretant-la, veient-la amb uns altres ulls, traduïnt-la a un altre llenguatge. L’Hiperrealisme vol tornar a la realitat, però a la realitat més quotidiana. No retrata els grans personatges o els grans monuments. Vol reflectir les coses més normals. Aparegut als anys 60 del segle passat, vol reflectir la realitat, fins i tot més enllà que la fotografia.

El genial artista que m’ha fet escriure aquest post avui, Claudio Bravo, neix a Chile al 1936. És artista perquè ho havia de ser. De jove ja copiava dibuixos de Leonardo da Vinci, en contra de l’opinió de la seva família, que deien que les seves pintures només el durien al fracàs. Tanta sort que Claudio va seguir la seva vocació i va seguir pintant, segons ell mateix deia, com els grans pintors europeus (Fra Angelico, Vermeer, Miquel Àngel…) a qui va estudiar a través de llibres i publicacions. La seva primera exposició, als 18 anys, ja va ser un èxit. Després es féu seguidor de Dalí i del seu surrealisme o de Tàpies, qui van influir molt en la seva obra posterior. En investigació i recerca constant ha estat pintor, ballarí i actor de teatre i encara ara està en constant descobriment.

Primer es va fer famós pels seus retrats però després es va decantar pels bodegons d’objectes quotidians, com les seves pintures de bosses de paper. Actualment les seves obres són exposades a Nova York i subastades a Sotheby’s.

bravo 2 bravo 8

bravo5 bravo4

Però tal vegada l’Hiperrealisme és més conegut per l’escultura i, sobretot, per un escultor: Ron Mueck qui fa figures humanes que no se sap si són reals o més que reals, que estan a punt de posar-se en moviment. La seva vida professional comença als efectes especials al cinema però després es decantà per dedicar-se plenament a les seves pròpies creacions. Aquestes es caracteritzen per ser grans figures que volen plasmar fidelment la figura humana fins als més petits detalls, fins i tot alguns d’aquests detalls han estat pol·lèmics com va passar amb la seva obra “Dead dad”.

Tal vegada l’Hiperrealisme pot millorar la realitat… el que tots cerquem avui dia.

ron1 mueck 5mueck 3mueck 2 mueck 4 mueck 6

mueck 9