Palma photo 2013: Chema Madoz en el Casal Solleric

Google translate

Palma photo 2013 ,promovido por galerías y museos de arte contemporáneo de Palma de Mallorca, es un festival de fotografía que quiere llegar a ser un referente dentro de las muestras de fotografía contemporánea. En la edición de este año, participan ABA Art Contemporani, La Caja Blanca, Galeria Kewenig, Galeria Maior, CCC Pelaires, Sala Pelaires, SKL y Galeria Xavier Fiol (ART PALMA), Addaya Centre d’Art Contemporani, intersecció art, Centre d’Art La Real y Galeria Fran Reus (AIGAB), Louis 21, Caixaforum Palma, Casal Solleric, CC La Misericordia, Es Baluard – Museu d’Art Modern i Contemporani y Fundació Pilar i Joan Miró.

palma_photo_2013

Por ahora, y dentro de mi periplo de visitas artísticas veraniegas, he podido visitar la exposición del Casal Solleric . En ella, Chema Madoz nos presenta una fotografía surrealista que, como dice el mismo catálogo de la exposición, quiere plasmar una idea más que un objeto y busca que el espectador sea un elemento más de su obra, acabando de descifrar su significado.

Por otra parte, el contenedor de la exposición, el Casal Solleric, ya es una obra de arte en sí misma. Atribuido a Gaspar Palmer, es un palacio del siglo XVIII con una fachada magnífica y unos interiores preciosos con unos hierros forjados de Antonio Soldati. No es necesario que haya ninguna exposición en este ahora centro de cultura contemporánea, él mismo ya es digno de ver.

Chema Madoz es un artista visual que utiliza la fotografía para plasmar otro significado de las cosas. En la misma imagen nos muestra objetos reales y a la vez imposibles que hacen que cada espectador imagine su propia realidad.

Os dejo unas imágenes de algunas de sus obras, a ver qué realidad os sugieren.

Teresa Matas: art i esperit

Google translate

Teresa Matas, fotografia
Teresa Matas, fotografia

A vegades a la vida et trobes amb persones especials. Persones que tenen un no saps què però que et fan sentir que no són com la resta de la gent. Quan parlo de persones especials sempre ho faig en sentit positiu, evidentment. A les que ens aporten “energia negativa” ja ni val la pena nomenar-les.

Una de les persones que jo conec amb un “no sé qué” especial és Teresa Matas, artista. Artista amb majúscules perquè no només fa obres magnífiques si no que les elabora i les viu i les viu i les elabora.

Ja fa bastants anys que vaig tenir la sort de col·laborar amb ella a una perfomance a l’antic Festival Isladencanta, a Mallorca. Una experiència increïble però per aquell temps jo encara no coneixia gaire a l’artista Teresa Matas ni la seva obra. Des de llavors hem mantingut el contacte i he pogut anar coneixent les seves creacions a través d’exposicions, retrospectives o videos.

Però darrerament i per diferents motius, he tingut la sort de parlar vàries estones amb ella i ha estat un veritable plaer fer-ho. Si la seva obra té molta força, ella encara l’augmenta quan t’explica com i perquè l’ha feta. Fins i tot quan t’explica que no sap perquè ha creat una obra sinó que li ha sortit de dins i que ha anat evolucionant fins que ha sentit que l’ha poguda donar per acabada…a vegades temporalment.

Teresa Matas, obra, papel, costura
Teresa Matas, obra, paper,pintura, cosit

És i ha estat una dona amb una vida plena d’experiències. Desgraciadament no totes bones però ha sabut sobreviure gràcies al seu tarannà de lluitadora i gràcies a la seva obra. Crear és la seva vida, crear li ha ajudat en els moments més durs i encara ara succeeix així. Aquest voler lluitar i seguir cap amunt ha marcat les seves peces. Treballa el paper, el teixit, el metall, la fotografia, la pintura…Els seus colors predominants són el vermell i el negre, sobretot el negre als darrers anys. Però si mirem aquestes peces en negre no resulten desagradables, pesades o avorrides, tot el contrari. D’elles se’n desprén una força brutal. És cert que veient-les en persona es pot captar molt més l’energia que desprenen ( l’energia de l’autora que es reflecteix en elles ) però només veient-ne la imatge ja provoquen sensacions i emocions.

Teresa Matas31
Teresa Matas, teixit “sin superación posible”

Vitalista i comunicadora una de les coses que més li agraden és això: comunicar. Diu que l’artista no és ningú ni l’obra no és res si no es comunica a un públic. Després, el públic ja actuarà segons senti o cregui. Pot ser que no li agradi, que li sigui indiferent o que li entusiasmin les creacions, però el pas de l’artista ja està fet: establir un diàleg per donar a conèixer a la gent el que duu a dins. Lamentablement, vivim èpoques de crisi i a l’art aquesta crisi encara es nota més. Moltes de les seves obres estan guardades esperant que hi hagi algú que es decideixi a exposar-les i fer-les veure. Tota una llàstima si pensem que Teresa Matas ha exposat a ARCO , que té obres a Portugal, Àustria, Alemanya o Estats Units , entre d’altres països però aquí no pot treure les seves creacions tant com voldria.

Teresa Matas, Ocells, paper i tela
Teresa Matas, Ocells, paper i tela

Com ella també diu, la seva obra és el reflex de la seva vida, del seu esperit i que mai sap cap on es desenvoluparà. Estarem atents a veure aquest camí i el compartirem.

Aquest post vol servir per, com li agrada fer a Teresa Matas, comunicar i compartir la seva obra. Hi haurà algú a qui no li agradarà, altres que en restaran indiferents o d’altres que s’emocionaran però la comunicació ja estarà feta. Esperem que ben aviat poguem veure-la exposada a algun museu o a alguna galeria propera.

Si clickau damunt una imatge la podreu veure més grossa i també les següents.

Aquí teniu unes quantes imatges més de l’obra de Teresa Matas.

I si voleu conèixer més de la seva obra us recomano el seu bloc

Val la pena.

Sóller…my village

Google translate

Cuando alguien mira mi perfil de Twitter puede leer en su portada que me apasiona la cultura pero también los social media y, sobre todo, mi ciudad, Sóller. Se trata de una ciudad pequeña, de unos 15.000 habitantes, pero que para mí es la mejor del mundo, un sitio muy especial.
Por eso permitidme que hoy dedique un post a Sóller. No habrá palabras, sólo imágenes, creo que muchas veces las palabras sobran. Os invito a ver estas imágenes, que no suelen salir en las guías turísticas, para que conozcáis mi ciudad con detalles pequeños, los mejores, los que son obras de arte en sí mismos y que hacen de mi ciudad un sitio sencillo pero único.

20130616-155438.jpg

20130616-155447.jpg

20130616-155458.jpg

20130616-155515.jpg

20130616-155526.jpg

20130616-155534.jpg

20130616-155548.jpg

20130616-155556.jpg

20130616-155607.jpg

20130616-155617.jpg

20130616-155631.jpg

20130616-155641.jpg

20130616-155654.jpg

20130616-155703.jpg

20130616-155802.jpg

20130616-155825.jpg

20130616-155848.jpg

20130616-155934.jpg