A vegades a la vida et trobes amb persones especials. Persones que tenen un no saps què però que et fan sentir que no són com la resta de la gent. Quan parlo de persones especials sempre ho faig en sentit positiu, evidentment. A les que ens aporten “energia negativa” ja ni val la pena nomenar-les.
Una de les persones que jo conec amb un “no sé qué” especial és Teresa Matas, artista. Artista amb majúscules perquè no només fa obres magnífiques si no que les elabora i les viu i les viu i les elabora.
Ja fa bastants anys que vaig tenir la sort de col·laborar amb ella a una perfomance a l’antic Festival Isladencanta, a Mallorca. Una experiència increïble però per aquell temps jo encara no coneixia gaire a l’artista Teresa Matas ni la seva obra. Des de llavors hem mantingut el contacte i he pogut anar coneixent les seves creacions a través d’exposicions, retrospectives o videos.
Però darrerament i per diferents motius, he tingut la sort de parlar vàries estones amb ella i ha estat un veritable plaer fer-ho. Si la seva obra té molta força, ella encara l’augmenta quan t’explica com i perquè l’ha feta. Fins i tot quan t’explica que no sap perquè ha creat una obra sinó que li ha sortit de dins i que ha anat evolucionant fins que ha sentit que l’ha poguda donar per acabada…a vegades temporalment.
És i ha estat una dona amb una vida plena d’experiències. Desgraciadament no totes bones però ha sabut sobreviure gràcies al seu tarannà de lluitadora i gràcies a la seva obra. Crear és la seva vida, crear li ha ajudat en els moments més durs i encara ara succeeix així. Aquest voler lluitar i seguir cap amunt ha marcat les seves peces. Treballa el paper, el teixit, el metall, la fotografia, la pintura…Els seus colors predominants són el vermell i el negre, sobretot el negre als darrers anys. Però si mirem aquestes peces en negre no resulten desagradables, pesades o avorrides, tot el contrari. D’elles se’n desprén una força brutal. És cert que veient-les en persona es pot captar molt més l’energia que desprenen ( l’energia de l’autora que es reflecteix en elles ) però només veient-ne la imatge ja provoquen sensacions i emocions.
Vitalista i comunicadora una de les coses que més li agraden és això: comunicar. Diu que l’artista no és ningú ni l’obra no és res si no es comunica a un públic. Després, el públic ja actuarà segons senti o cregui. Pot ser que no li agradi, que li sigui indiferent o que li entusiasmin les creacions, però el pas de l’artista ja està fet: establir un diàleg per donar a conèixer a la gent el que duu a dins. Lamentablement, vivim èpoques de crisi i a l’art aquesta crisi encara es nota més. Moltes de les seves obres estan guardades esperant que hi hagi algú que es decideixi a exposar-les i fer-les veure. Tota una llàstima si pensem que Teresa Matas ha exposat a ARCO , que té obres a Portugal, Àustria, Alemanya o Estats Units , entre d’altres països però aquí no pot treure les seves creacions tant com voldria.
Com ella també diu, la seva obra és el reflex de la seva vida, del seu esperit i que mai sap cap on es desenvoluparà. Estarem atents a veure aquest camí i el compartirem.
Aquest post vol servir per, com li agrada fer a Teresa Matas, comunicar i compartir la seva obra. Hi haurà algú a qui no li agradarà, altres que en restaran indiferents o d’altres que s’emocionaran però la comunicació ja estarà feta. Esperem que ben aviat poguem veure-la exposada a algun museu o a alguna galeria propera.
Si clickau damunt una imatge la podreu veure més grossa i també les següents.
Aquí teniu unes quantes imatges més de l’obra de Teresa Matas.
I si voleu conèixer més de la seva obra us recomano el seu bloc
Val la pena.