Feina ben feta

Google translate

Avui vull fer un post  curt, només una reflexió sobre una cosa que crec que està bé dir-la. Quasi sempre solem alçar la veu per protestar, per denunciar malifets, injustícies, o coses que no ens han agradat. Això ha de ser així, adoptant el nostre dret a alçar la veu com desgraciadament passa avui en dia per fer front a la situació que pateixen tants de sectors de la nostra societat.

Però també crec que hem de saber valorar quan una cosa està ben feta, quan una cosa és positiva i dóna bons fruits. No sé perquè però sembla que a les coses ben fetes no se les valora tant perquè sembla que han de ser així i punt. Ho podem comprovar en el nostre dia a dia ,  on de feines ben fetes segur que en podem trobar un bon grapat.

Avui, per aportar un trocet de  positivitat dins l’ambient cultural quotidiani, vull parlar d’una feina ben feta, el Festival Cultura a Casa.

Després de mesos d’esforços, recerques, verkamis, i sobretot, molt de treball per part de na Tina i en Miquel, els seus responsables, va començar el passat dijous i sembla que està tenint un molt bon resultat.

Veient les notícies que surten cada dia als mitjans de comunicació, sembla impossible que algú tengui una idea positiva, relacionada amb la cultura i un poc…”insòlita” (organitzar galeries d’art a cases particulars, demanar a gent que no coneix de res que participi econòmicament en el projecte…) i a més decideixi posar-la en marxa. Només per això ja es mereixen totes les nostres enhorabones. Però si a més a més la idea es converteix en realitat ja és per donar-lis totes les medalles.

Segur que de “cosetes” com aquestes n’hi ha més arreu de l’Estat Espanyol i de la resta del món però es veu que no són “notícies importants” per sortir als mitjants grossos de comunicació.

Així doncs, esperem que el I Festival domèstic Cultura a Casa sigui el primer de molts i un exemple de que amb il·lusió i esforç es poden fer grans coses.

Tina, Miquel…Moltes gràcies!!

cult

Centre Cultural La misericòrdia

Google translate

El meu post anterior estava referit a una exposició de Chema Madoz al Palma Photo 2013  . Com m’encanta la fotografia vaig decidir cercar més aportacions a aquest festival fotogràfic per visitar-les. Després de cercar una estona, vaig trobar una exposició que em va semblar atractiva i que el seu horari de visita no s’acabava a les 18 hores (no sé perquè a Mallorca, amb la gent i el llum que hi ha, alguns museus han de tancar tan prest). Es tractava d’una exposició de fotos al Centre Cultural de la Misericòrdia sobre París. Fotografia i París, dues de les meves passions….adjudicada!!!

Plaça de l'Hospital. Plaça on està situat el centre cultural
Plaça de l’Hospital. Plaça on està situat el centre cultural

Així,  em dirigeixo cap a La Misericòrdia amb moltes ganes de veure imatges de París però quan arribo…”mi gozo en un pozo” com es diu perquè l’esmentada exposició havia acabat justament el dia abans. Us sona la llei de Murphy? Doncs a vegades em sembla que és la llei que més es compleix de totes.

Pati interior del centre cultural La Misericòrdia
Pati interior del centre cultural La Misericòrdia
Pati interior de La misericòrdia
Pati interior de La misericòrdia

L’amable guarda de la porta em va dir que a la capella del centre n’hi havia una altra d’exposició, una en memòria de Blai Bonet, gran autor mallorquí que començà a escriure mentre es recuperava d’una tuberculosi, a partir d’aquí descobrí la seva passió i les seves grans capacitats per contar històries.

Interior de la Capella de la Misericòrdia
Interior de la Capella de la Misericòrdia

Així, em vaig decidir a veure l’exposició en memòria de Blai Bonet. Va resultar ser molt interessant també. A la capella de La Misericòrdia es combinen  quadres, instal·lacions, mobles antics… Mescla de modernitat i antic règim, així com va ser la vida de l’escriptor.

Com que a l’exposició en memòria de Blai Bonet no hi havia moltes moltes obres, vaig acabar ràpid i  vaig fer una volta pel jardi del recinte. Va resultar que hi havia escultures ben interessants. Hi són sempre però mai m’hi havia fixat en elles, coses  que solen passar.

Espero que us agradin les escultures. Si viviu per aquí o veniu a Mallorca les podeu anar a veure, aquestes no caduquen.

Palma photo 2013: Chema Madoz en el Casal Solleric

Google translate

Palma photo 2013 ,promovido por galerías y museos de arte contemporáneo de Palma de Mallorca, es un festival de fotografía que quiere llegar a ser un referente dentro de las muestras de fotografía contemporánea. En la edición de este año, participan ABA Art Contemporani, La Caja Blanca, Galeria Kewenig, Galeria Maior, CCC Pelaires, Sala Pelaires, SKL y Galeria Xavier Fiol (ART PALMA), Addaya Centre d’Art Contemporani, intersecció art, Centre d’Art La Real y Galeria Fran Reus (AIGAB), Louis 21, Caixaforum Palma, Casal Solleric, CC La Misericordia, Es Baluard – Museu d’Art Modern i Contemporani y Fundació Pilar i Joan Miró.

palma_photo_2013

Por ahora, y dentro de mi periplo de visitas artísticas veraniegas, he podido visitar la exposición del Casal Solleric . En ella, Chema Madoz nos presenta una fotografía surrealista que, como dice el mismo catálogo de la exposición, quiere plasmar una idea más que un objeto y busca que el espectador sea un elemento más de su obra, acabando de descifrar su significado.

Por otra parte, el contenedor de la exposición, el Casal Solleric, ya es una obra de arte en sí misma. Atribuido a Gaspar Palmer, es un palacio del siglo XVIII con una fachada magnífica y unos interiores preciosos con unos hierros forjados de Antonio Soldati. No es necesario que haya ninguna exposición en este ahora centro de cultura contemporánea, él mismo ya es digno de ver.

Chema Madoz es un artista visual que utiliza la fotografía para plasmar otro significado de las cosas. En la misma imagen nos muestra objetos reales y a la vez imposibles que hacen que cada espectador imagine su propia realidad.

Os dejo unas imágenes de algunas de sus obras, a ver qué realidad os sugieren.