Teresa Matas: art i esperit

Google translate

Teresa Matas, fotografia
Teresa Matas, fotografia

A vegades a la vida et trobes amb persones especials. Persones que tenen un no saps què però que et fan sentir que no són com la resta de la gent. Quan parlo de persones especials sempre ho faig en sentit positiu, evidentment. A les que ens aporten “energia negativa” ja ni val la pena nomenar-les.

Una de les persones que jo conec amb un “no sé qué” especial és Teresa Matas, artista. Artista amb majúscules perquè no només fa obres magnífiques si no que les elabora i les viu i les viu i les elabora.

Ja fa bastants anys que vaig tenir la sort de col·laborar amb ella a una perfomance a l’antic Festival Isladencanta, a Mallorca. Una experiència increïble però per aquell temps jo encara no coneixia gaire a l’artista Teresa Matas ni la seva obra. Des de llavors hem mantingut el contacte i he pogut anar coneixent les seves creacions a través d’exposicions, retrospectives o videos.

Però darrerament i per diferents motius, he tingut la sort de parlar vàries estones amb ella i ha estat un veritable plaer fer-ho. Si la seva obra té molta força, ella encara l’augmenta quan t’explica com i perquè l’ha feta. Fins i tot quan t’explica que no sap perquè ha creat una obra sinó que li ha sortit de dins i que ha anat evolucionant fins que ha sentit que l’ha poguda donar per acabada…a vegades temporalment.

Teresa Matas, obra, papel, costura
Teresa Matas, obra, paper,pintura, cosit

És i ha estat una dona amb una vida plena d’experiències. Desgraciadament no totes bones però ha sabut sobreviure gràcies al seu tarannà de lluitadora i gràcies a la seva obra. Crear és la seva vida, crear li ha ajudat en els moments més durs i encara ara succeeix així. Aquest voler lluitar i seguir cap amunt ha marcat les seves peces. Treballa el paper, el teixit, el metall, la fotografia, la pintura…Els seus colors predominants són el vermell i el negre, sobretot el negre als darrers anys. Però si mirem aquestes peces en negre no resulten desagradables, pesades o avorrides, tot el contrari. D’elles se’n desprén una força brutal. És cert que veient-les en persona es pot captar molt més l’energia que desprenen ( l’energia de l’autora que es reflecteix en elles ) però només veient-ne la imatge ja provoquen sensacions i emocions.

Teresa Matas31
Teresa Matas, teixit “sin superación posible”

Vitalista i comunicadora una de les coses que més li agraden és això: comunicar. Diu que l’artista no és ningú ni l’obra no és res si no es comunica a un públic. Després, el públic ja actuarà segons senti o cregui. Pot ser que no li agradi, que li sigui indiferent o que li entusiasmin les creacions, però el pas de l’artista ja està fet: establir un diàleg per donar a conèixer a la gent el que duu a dins. Lamentablement, vivim èpoques de crisi i a l’art aquesta crisi encara es nota més. Moltes de les seves obres estan guardades esperant que hi hagi algú que es decideixi a exposar-les i fer-les veure. Tota una llàstima si pensem que Teresa Matas ha exposat a ARCO , que té obres a Portugal, Àustria, Alemanya o Estats Units , entre d’altres països però aquí no pot treure les seves creacions tant com voldria.

Teresa Matas, Ocells, paper i tela
Teresa Matas, Ocells, paper i tela

Com ella també diu, la seva obra és el reflex de la seva vida, del seu esperit i que mai sap cap on es desenvoluparà. Estarem atents a veure aquest camí i el compartirem.

Aquest post vol servir per, com li agrada fer a Teresa Matas, comunicar i compartir la seva obra. Hi haurà algú a qui no li agradarà, altres que en restaran indiferents o d’altres que s’emocionaran però la comunicació ja estarà feta. Esperem que ben aviat poguem veure-la exposada a algun museu o a alguna galeria propera.

Si clickau damunt una imatge la podreu veure més grossa i també les següents.

Aquí teniu unes quantes imatges més de l’obra de Teresa Matas.

I si voleu conèixer més de la seva obra us recomano el seu bloc

Val la pena.

Museu Es Baluard

Miquel Barceló: Fifteen holes (detall)
Miquel Barceló: Fifteen holes (detall)

google translate

Sembla mentida com poden canviar les ciutats. No canvien posant o llevant edificis, o tenint més o menys habitants…

No… una mateixa ciutat canvia segons l’estat d’ànim del que la visita o del que hi viu. I avui ho he pogut comprovar en primera persona.

Normalment, i sobretot de setembre a juny, si vaig a Palma és per realitzar alguna gestió, o alguna activitat relacionada amb la meva feina. Sent així, sempre hi vaig amb el temps just, sense deixar de mirar el rellotge i esperant no trobar molt de trànsit ni cap carrer tallat per obres. Lamentablement, quasi sempre passa just això. Quan més pressa tens, més semàfors en vermell et trobes, més bicicletes a la carretera, més carrers tallats o més cua allà on sigui que vagis. La ciutat sembla un gran “Show de Truman” on està tot preparat perquè tu no arribis a temps allà on sigui que vagis.

Però la mateixa ciutat es transforma en una altra totalment diferent quan decideixes anar-hi per passejar, per passar el temps, sense haver de mirar el rellotge ni importar si arribes dèu minuts més tard. Quan és així quasi sempre tot se’t posa a favor: quasi no trobes trànsit a la carretera, els camions sembla que han desaparegut, trobes els semàfors en verd i, com si ens haguéssim aliat amb l’univers, fins i tot trobem aparcament ben aprop d’allà on anem.

Doncs això mateix és el que m’ha passat a mi avui. M’he decidit a realitzar una d’aquelles tantes coses que havia deixat per “quan tingués temps” i he anat a visitar el Museu Es Baluard, a Palma. Com diuen per aquí, “devia convenir que hi anés” perquè hi he pogut arribar ben ràpidament, he pogut aparcar sense cap problema i tot ha sortit molt bé.

entrada

M’ha agradat Es Baluard. No és un museu molt gran, tanmateix a les Illes no crec que hi pogués sobreviure gairebé un museu de grans dimensions. Aquí encara no hi ha un gran conjunt de persones que tinguin la necessitat o la curiositat d’anar a descobrir què hi ha dins els museus i els molts turistes que ens visiten cada any, tampoc acudeixen en massa a veure què ofereixen aquests recintes. O sigui, que mentre l’educació i els hàbits en art i en cultura no millorin i no hi hagi aquesta estimació més general per les obres artístiques, els museus petits són perfectes. Precisament a Es Baluard avui han inaugurat un espai perquè l’educació en art i el coneixement de la història de la ciutat augmentin. A la part de baix de l’edifici hi ha diferents ofertes per als més joves, perquè coneguin la ciutat, la murada i el museu. A través de diferents propostes es pot conéixer el camí que ha recorregut Palma per arribar fins on es avui. Una bona manera de conèixer la història local però també d’apropar el museu als més petits, amb activitats lúdiques que provocaran que s’hi sentin bé i si és així, hi voldran tornar de grans.

Espai educatiu
Espai educatiu. Així era Palma, envoltada per la murada

Es Baluard està especialitzat en art modern i contemporani. Està situat al Baluard de Sant Pere de Palma, d’aquí el seu nom. Enmig de les que eren les murades renaixentistes de la ciutat. Com diuen al seu web, l’antiga murada es comunica i es mescla perfectament amb les parets de ciment del nou museu. A dins, es combina el ciment de les parets amb la fusta del terra i el vidre i el metall de les portes i encara han deixat un petit trocet perquè hi poguem veure la murada original, amb les seves gran pedres que defensaren la ciutat fins al segle XX. Quan hi ets al davant no pots evitar imaginar com devia ser la vida a Palma durant aquells segles. Una Palma molt més petita que ara, hi cabia tota dins la murada i el que quedava fora ja era perillós.

troç de murada original
troç de murada original

El que també m’ha cridat l’atenció han estat les olors. No, no és que hi hagués cap olor desagradable o un ambientador massa destacat. Era l’olor de la fusta, encara nova, que es combinava amb el de les pintures dels quadres penjats. I a dalt de tot, a la terrassa, topaves amb una olor que t’arribava al nas just obrint la porta i sortint a l’exterior: l’olor a mar. Justament avui hi feia un bon sol a la terrassa i aquesta olor a la mar mediterrània que podem veure des d’allà et transportava a una sensació molt agradable, de viatjar enfora, sense moure’t d’Es Baluard.

Però les sensacions no han estat només d’olfacte. La vista també s’ha pogut esplaiar amb totes les obres d’art, pintures, escultures o ceràmiques, que inclouen les col·leccions del museu.

Les sensacions olfactives, de pau i tranquilitat o els viatges imaginaris no els puc compartir aquí encara però sí puc fer que veieu algunes de les obres artístiques. No hi ha res com veure l’obra original però millor veure’n una fotografia que no veure res, per això en deixo aquí unes quantes de les que m’han impressionat més. ( He de destacar que a Es Baluard es poden fer fotografies i videos del seu interior i exterior sense cap problema, així m’ho han comunicat a través de Twitter, després que jo ho demanés. I per cert, també és d’agraïr la seva intercomunicació via xarxes socials. Els fons artístics dels museus són una cosa però saber-los comunicar i atendre al públic i als interessats és un aspecte que desgraciadament no molts museus cuiden en ple segle XXI).

Però basta d’explicar amb paraules. Mireu les fotografies, clicau damunt una per veure-les més grosses i, si us toquen la fibra…sentiu.

I altres tres acrílics de Broto, genials!

20130713-183200.jpg

20130713-183231.jpg

20130713-183246.jpg

Cultura a Casa, Bona feina

Google translate

A la fi una bona notícia. No estem gaire acostumats a les bones notícies i si són notícies de cultura encara menys.

Doncs aquests dies per Mallorca tenim una bona notícia i a més cultural, de les que més m’agraden a jo: Un grup d’engrescats anomenats “Cultura a Casa” fa mesos que uneixen esforços per dur la cultura a cases particulars. No, no són venedors d’enciclopèdies ni ens volen vendre Cd’s que segur no escoltarem. Ells ho fan millor, no ens venen els llibres per a nosaltres, comparteixen amb nosaltres la lectura i munten una lectura en grups, acompanyada d’unes petites “delicatessen” de la terra. O ens organitzen un concert a casa o una obra de teatre, amb els músics i els actors en directe, també per a compartir amb més públic.

culturaacasa

Si ho pensem bé és tot un luxe que et duguin a casa i d’aquesta manera, un esdeveniment cultural. Ja sembla que tornem un parell de segles enrera: hi havia molta desigualtat social, els pobres eren de cada vegada més pobres. Els rics tenien el poder i eren amants de la cultura, per això organitzaven concerts i representacions teatrals a casa… Ai! En això no ens assemblem gens a segles enrere, tot el contrari. Els…”rics”, els que tenen el poder, no són gaire amants de la cultura, al contrari. Si fos així la cuidarien un poc més.

Per tot això és molt d’agraïr que un grup de “no poderosos” estigui lluitant per acostar la cultura a tothom i, literalment, entrar-la a dins casa nostra. Ara, després d’un any d’organitzar activitats culturals a cases particulars, han organitzat un festival, el ” I Festival domèstic” . Amb aquest volen, segons diuen al seu web, “envair els espais domèstics del centre de Palma durant dos caps de setmana”. Seran 10 dies d’actes que aniran des del teatre a l’art o la música. Hi participaran Roberto Martínez, Vivian Caoba o Jansky, entre d’altres.

Per aconseguir dur a terme aquest festival, Cultura a casa demana la participació de tots. Les seves activitats sempre s’han autofinançat i ara volen que no sigui una excepció. Per això han obert una campanya a Verkami que esperem que sigui tot un èxit.

Us recomano visitar el seu web per conèixer tot el que fa aquest grup d’engrescats en la cultura. Gràcies “Cultura a casa” per la tasca que estau fent.