Categoría: fotografía

google translate

Em perdonareu si torno parlar del meu poble. No ho puc evitar, m’agrada molt ser i viure aquí i m’encanta parlar-ne. Crec que cada un té un poquet o un molt del lloc on ha nascut i a la vegada entre tots formem la idiosincràsia d’un poble, d’una ciutat, d’un país…

Aquest petit poble, Sóller, durant segles ha estat quasi aïllat de la resta de Mallorca per les muntanyes, quan era més fàcil partir a França que a Palma i després, amb les voltes del Coll, quan molts de fora no s’atrevien a venir. S’ha anat fent arreplegant informacions, savieses, errors, il·lusions, costums… que l’han enriquit com no podia ser d’altra manera. Una riquesa cultural que l’ha fet tenir una església, començada al segle XIII i semiacabada (no es va acabar el projecte de l’arquitecte) amb una façana de Josep Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, a principis del segle XX.

A més, de sempre, els sollerics han format grups i associacions de diferents tipus. És coneguda la dita “dos, com els de Sóller”, perquè aquí sembla que en tenim dos de tot: dos setmanaris, dos equips de futbol, dues corals, dos grups de ball popular, fins fa poc dos grups de teatre (ara, per sort ja n’hi ha més)… Una riquesa que s’ha de conservar, a pesar de qualsevol de les crisis que succeeixen periòdicament.

Però ara mateix no vull parlar només  d’aquest poblet situat enmig de la Serra de Tramuntana. Vull concretar les excel·lències explicades anteriorment, en un esdeveniment que a mi m’agrada molt i que es ve produïnt des de fa quatre anys: la Nit de l’Art.

No és un esdeveniment que només es faci a Sóller. Afortunadament, de cada vegada hi ha més llocs que dediquen al menys una nit de l’any a les diferents disciplines artístiques. Però la de Sóller és especial, sí, pot ser perquè jo soc d’aquí però també perquè està immersa en un entorn d’art i d’història (l’Església de St. Bartomeu, el Casal Museu de Can Prunera, les cases senyorials fruit dels bons resultats comercials del segle XIX amb França…) Per una nit, tot gira entorn de l’art i en aquesta edició, el protagonista era el paper de diari i les seves possibilitats artístiques. Algunes de les obres presentades han estat elaborades amb aquest element.

 

De cada any hi ha més gent que exposa les seves creacions i més gent que surt al carrer per admirar-les. Si és una alegria que es faci la Nit de l’Art, encara ho és més veure tanta gent que la gaudeix.

Però no parlem més. Us deixo una mostra d’algunes de les obres que poguérem veure la nit d’aquest passat dissabte, 17 d’agost, pels carrers de Sóller. Enhorabona i gràcies als artistes, als organitzadors i al públic que hi participà.

Irving Stone: “l’art és un article de primera necessitat”.

Aquí podeu veure algunes obres més de les que es varen exposar.