Dissabte dematí de semirelax, aprofito per revisar i llegir tranquilament els interessants perfils als que estic subscrita a Twitter i trobo vàries sorpreses que m’encanten. Una d’elles és la pàgina web artdiscover , recomanada per Caligrama Proyectos .
Es tracta d’una pàgina per descobrir l’art contemporani a nivell mundial. Només aquest fet ja fa que em subscrigui, que la posi a “favorits” i que la l’apunti per no perdre’m res del que hi surti allà. Però a més, resulta que tenen un apartat dedicat a l’ Hiperrealisme, just el tema del meu post anterior.
Endinsant-me tot d’una al que m’ofereix Art Discover, descobreixo artistes ben desconeguts per a mi però a qui a partir d’ara seguiré investigant: Anthony Brunelly , Charles Bell , Fernando O’Connor , entre d’altres.
Recomano la pàgina a tothom, però l’art s’ha de veure i per això i com a breu mostra de l’obra d’aquests artistes, en deixo algunes imatges. Espero que les gaudiu.
Fa poc vaig tenir la sort de conèixer virtualment a Claudio Bravo , artista hiperrealista de Chile. Va ser per casualitat, a través de la seva pàgina web, cercant informacions per a altres temes i tasques. Em va impactar molt i vaig decidir investigar un poc més.
D’aquí em vaig interessar per l’Hiperrealisme. Durant anys, els artistes plàstics han evitat la realitat, modelant-la i interpretant-la, veient-la amb uns altres ulls, traduïnt-la a un altre llenguatge. L’Hiperrealisme vol tornar a la realitat, però a la realitat més quotidiana. No retrata els grans personatges o els grans monuments. Vol reflectir les coses més normals. Aparegut als anys 60 del segle passat, vol reflectir la realitat, fins i tot més enllà que la fotografia.
El genial artista que m’ha fet escriure aquest post avui, Claudio Bravo, neix a Chile al 1936. És artista perquè ho havia de ser. De jove ja copiava dibuixos de Leonardo da Vinci, en contra de l’opinió de la seva família, que deien que les seves pintures només el durien al fracàs. Tanta sort que Claudio va seguir la seva vocació i va seguir pintant, segons ell mateix deia, com els grans pintors europeus (Fra Angelico, Vermeer, Miquel Àngel…) a qui va estudiar a través de llibres i publicacions. La seva primera exposició, als 18 anys, ja va ser un èxit. Després es féu seguidor de Dalí i del seu surrealisme o de Tàpies, qui van influir molt en la seva obra posterior. En investigació i recerca constant ha estat pintor, ballarí i actor de teatre i encara ara està en constant descobriment.
Primer es va fer famós pels seus retrats però després es va decantar pels bodegons d’objectes quotidians, com les seves pintures de bosses de paper. Actualment les seves obres són exposades a Nova York i subastades a Sotheby’s.
Però tal vegada l’Hiperrealisme és més conegut per l’escultura i, sobretot, per un escultor: Ron Mueck qui fa figures humanes que no se sap si són reals o més que reals, que estan a punt de posar-se en moviment. La seva vida professional comença als efectes especials al cinema però després es decantà per dedicar-se plenament a les seves pròpies creacions. Aquestes es caracteritzen per ser grans figures que volen plasmar fidelment la figura humana fins als més petits detalls, fins i tot alguns d’aquests detalls han estat pol·lèmics com va passar amb la seva obra “Dead dad”.
Tal vegada l’Hiperrealisme pot millorar la realitat… el que tots cerquem avui dia.
Que el arte y las nuevas tecnologías pueden estar muy relacionadas es un hecho bien demostrado. Muchas veces el arte ha significado un revulsivo, una innovación, un rompimiento con lo establecido, una búsqueda de novedades y las nuevas tecnologías buscan exactamente eso y a un ritmo frenético.
Un ejemplo de este ensamblaje arte-tecnología lo podemos encontrar en el Festival de Arte Electrónico de Nueva York. Lo organiza bianualmente el Harvestworks Digital Media Arts Center, en colaboración con River to River Festival, Trinity Wall Street, The Girls Club Lower East Side, el New York Hall of Science, el Centro Cultural de Hells Kitchen y Electronic Music Foundation, entre otros. Con él, la ciudad de los rascacielos acogerá este verano talleres, conciertos y exposiciones, todos centrados en la relación entre el arte y la tecnología.
Hoy en día el ritmo de vida diario nos obliga siempre a ir de prisa, a pesar de los avances tecnológicos tenemos más estrés i nos falta más el tiempo para hacer cualquier cosa. Debemos estar al día en todo y muchas veces (casi siempre) no llegamos a conseguirlo. El querer estar al día nos crea unas necesidades que pueden alterar nuestros hábitos de vida y nuestras percepciones de la realidad. Estos cambios, vistos por los ojos de los artistas de Harvestworks, serán las obras expuestas en el festival.
Harvestworks trabaja con la experimentación en ámbitos como la tecnología, el arte, la música o la ingeniería. Se creó en 1977, agrupando artistas que realizaban nuevos trabajos usando la tecnología y que no tenían muchas posibilidades de dar a conocer su obra y todavía esa sigue siendo su prioridad. Durante todos estos años han querido ser un lugar de encuentro y trabajo para estos “artistas tecnológicos”. Además uno de sus intereses más importantes es la formación de públicos conocedores y críticos de este tipo de arte a través de exposiciones, conciertos, residencias, conferencias y talleres.
Con este festival, entre el 1 de junio y el 31 de julio, aprovechan la siempre interesante e innovadora ciudad de Nueva York para mostrar sus últimas producciones. Además de ser Nueva York un magnífico portal abierto a todo el mundo, está conectado a una red internacional de festivales de arte electrónico que aumentará su difusión internacional.
Todos los actos son abiertos al público y se realizarán en escenarios tan variados como por ejemplo la Iglesia de Todas las Naciones o el New York Hall of Science. Uno de los más interesantes será el debate que se referirá a la importancia de las nuevas tecnologías en la producción artística actual.
Para saber un poco más qué podremos encotrar en este Festival, podemos ver este video, realizado sobre una obra del New York Electronic Festival de 2011.
Fernando O’Connor
Anthony Brunelly
Tom Martín
Simon Henessey
Charles Bell
